Part a casa
La meva tasca és oferir informació clara i fidedigna perquè cada mare/parella/família, prengui una decisió responsable sobre el lloc que prefereix per al naixement del seu fill.
T'acompanyo en el part a casa
Tota dona hauria d'obtenir el suport necessari independentment del lloc on vulgui donar a llum, ja que el part es desenvoluparà millor allà on ella se senti més segura (ALPACC, 2018; Downe, 2007).
Fins ara no hi ha proves científiques que el part de baix risc sigui més segur a un centre hospitalari que a casa.
Moltes dones se senten més segures al seu propi entorn perquè controlen millor el que passa al seu voltant, tenen més llibertat de moviment, més intimitat, més capacitat d'espontaneïtat física i emocional, i han pogut construir una relació familiar de confiança mútua amb la llevadora que els acompanya.
Aquestes dones tenen més possibilitats de tenir un part fisiològic exempt d'intervencions innecessàries (NICE, 2014), per tant, corren menys risc de tenir un part per cesària o un part instrumental (Reitsma et al, 2020; Homer et al, 2019; Rossi and Prefumo, 2018; Scarf et al, 2018; Davies-Tuck et al, 2018; Wiegerinck et al, 2018; Hutton et al, 2016; Sandall et al, 2016; Halfdansdottir et al, 2015; Snowden et al, 2015; Homer et al, 2014; Offerhaus et al, 2014; Cheyney et al, 2014; NICE, 2014; Hollowell et al, 2011 Hodnett et al, 2012a; McIntyre, 2012; Miller and Skinner, 2012; Davis et al, 2011; Hutton et al, 2009; Janssen et al, 2009; Lindgren et al, 2008; Maassen et al, 2008) menys riscos d'infecció i menys riscos de tenir una hemorràgia postpart (Reitsma et al, 2020; Homer et al, 2019; Rossi and Prefumo, 2018; Scarf et al, 2018; Hutton et al, 2016; Halfdansdottir et al, 2015; de Jonge et al, 2013; Davis et al, 2012; Miller and Skinner, 2012; Nove et al, 2012; Janssen et al, 2009). També és menys probable que tinguin un esquinçament de 3r o 4t grau quan parint a casa (Reitsma et al, 2020; Homer et al, 2019; Scarf et al, 2018; Bolten et al, 2016; Hutton et al, 2016; Halfdansdottir et al, 2015; Janssen et al, 2009; Lindgren et al, 2008).
Solen ser dones que demanen menys analgèsia farmacològica gràcies al suport continuat ofert per algú conegut i de confiança (Bohren et al, 2017; Hutton et al, 2016; Sandall et al, 2016; Halfdansdottir et al, 2015; Cheyney et al, 2014; Lida et al, 2014; Offerhaus et al, 2014; Hodnett et al, 2012a; Hodnett et al, 2012b; Miller and Skinner, 2012; Hollowell et al, 2011; Janssen et al, 2009 Heptinstall and Lee, 2004).
Són dones que expressen tenir experiències més satisfactòries (Gregory et al, 2023; Sandall et al, 2016; Dahlberg and Aune, 2013; Hodnett et al, 2012a; Hollowell et al, 2011; Leap et al, 2010; RCOG and RCM, 2007) la qual cosa els permet sentir-se forts i sanes per afrontar la maternitat (National Childbirth Trust (NCT), 2002), recuperant-se ràpidament a més de tenir menys possibilitats de patir de Síndrome d'Estrès Posttraumàtic que sol ser provocat per experiències negatives (Fairbrother and Woody, 2007; Paradice, 2002), cesàries d'emergència i parts instrumentalitzats (Rouhe et al, 2008; Leeds and Hargreaves, 2008, Baston et al, 2008; Fairbrother and Woody, 2007; Lobel and DeLuca, 2007; Stadlmayr et al, 2006), i per relacions negatives amb els professionals del part i la sensació de pèrdua de control sobre el procés (Morton, 2019; Larsson et al, 2019; Perriman et al, 2018; Sosa et al ,2018; Hill, 2015; Holvey, 2014; Maggioni et al, 2006, Olde et al, 2006; Slade, 2006).
Aquesta síndrome pot provocar símptomes com suor, tremolors, insomni, irritabilitat, flashbacks i malsons, dificultat per vincular-se amb el nadó (Olde et al, 2006), així com la por al part en un següent embaràs o toco-fòbia secundària, malaltia que ja ha estat reconeguda en els entorns mèdics com una malaltia iatrogènica que necessita ser tractada i que és el resultat d'un model biomèdic (Walsh, 2002) . D'altra banda, una experiència positiva del part pot transformar els conceptes socials negatius erronis de cara a un nou part, reduint la por (Larsson et al, 2019) i pot fomentar que altres dones busquin opcions per tenir una experiència més enriquidora del naixement (Hill, 2015, Walsh, 2002).
El risc de morbiditat i mortalitat perinatal a casa és similar al del part hospitalari, sempre en embarassos i parts de baix risc (Reitsma et al, 2020; Homer et al, 2019; Hutton et al, 2019; Rossi and Prefumo, 2018; Scarf et al, 2018; Li et al, 2015). A llarg termini, cap a l'edat de 7 anys, és menys probable que aquests nens tinguin asma, malalties relacionades amb processos al·lèrgics i infeccions (Ovaskainen et al, 2021).
Tot això suposa costos econòmics menors en el part a casa que en el part hospitalari (Attansio et al, 2019; Janssen et al, 2015; Schroeder et al, 2011), però malgrat això el sistema sanitari públic i privat Català encara no està disposat a cobrir les despeses.
El Royal College of Obstetricians & Gynaecologists (2007) va declarar que massa parts estan tenint lloc als hospitals, i l'OMS insisteix que el nombre de cesàries sense indicació mèdica justificada ha augmentat de forma alarmant a tots els països (World Health Organisation, 2010) incrementant els riscos per a la salut de la mare i del nadó tant a curt com a llarg termini.
Objectius i Metodologia
Tota mare/parella/família, és informada que el part en domicili només podrà tenir lloc quan aquest sigui considerat de baix risc, complint-se les condicions següents:
- el nadó es presenta en cefàlica (o sigui, cap avall)
- el treball de part s'inicia de manera espontània entre les setmanes 37 i 42 de gestació
- l'embaràs no és múltiple (només hi ha un nadó)
- hi ha absència de complicacions de salut tant al nadó intrauterí com a la mare.
A tota mare/parella/família se li ofereix un pla de part que és discutit punt per punt, signat tant per la mare com per la llevadora, i on es detallen els desitjos de la mare/parella/família i les condicions en que algunes intervencions podrien ser necessàries sota el meu criteri clínic.
Tota mare/parella/família ha de ser informada de la possibilitat de trasllat a un Centre Sanitari (ALPACC 2018; NICE, 2014; MCWP, 2007) i es planejaran diverses opcions de trasllat a Centres Sanitaris en cas que aquest sigui necessari segons la urgència i/o les prioritats expressades per la mare.
L'objectiu de planificar un part a casa és que aquest sigui segur per a la mare i el nadó, i una experiència saludable per a tots els implicats, independentment del lloc on neixi el nadó.
Què ofereixo com a professional?
- visites a la setmana 10, 16, 25, 28, 34, 36, 38, 40, 41 i 42 (NICE, 2008)
- estar de guàrdia 24 hores des de la setmana 37 a la 42
- suport telefònic o físic si fos irrescindible, en el prepart.
- estar al domicili amb la mare un cop la feina de part s'hagi iniciat
- tenir cura de la temperatura ambiental
- procurar que no hi hagi distraccions ni estímuls externs
- promoure nivells alts d'oxitocina
- eliminar/evitar elements i situacions que puguin provocar estrès, i per tant alts nivells d'adrenalina i cortisol a la mare i al nadó.
- suport físic i emocional
- monitoritzar el benestar de la mare i el nadó
- monitoritzar el bon progrés del treball de part
- promoure la hidratació i la nutrició de la mare
- només si la mare ho requereix, oferir lús de mètodes analgèsics no invasius com: lús de laigua en forma de banyera, piscina de parts o dutxa, la mobilització i el canvi de posicions, massatges, lús de la respiració analgèsica, visualitzacions i aromateràpia.
- ajudar la mare a parir el nadó i assistir-la en l'enllumenament de la placenta fins al control del sagnat postpart
- oferir la cura del perineu de la mare per evitar esquinços, evitant l'episiotomia rutinària, i suturant només quan sigui necessari.
- no tallar el cordó umbilical fins a l'enllumenament de la placenta si la mare/parella opten per un maneig fisiològic de l'enllumenament.
- supervisar el benestar de la mare i el nadó després del part promovent el contacte pell amb pell i la lactància materna, quedant-me a la casa durant almenys 3-4 hores després del part.
- netejar i recollir la casa després del part.
- estar accessible telefònicament durant mínim 10-15 dies després del part i fins a poder donar l'alta definitiva el dia 28.
- visitar la mare i el nadó a domicili, els dies 1, 3, 5, 10 i/o fins a l'alta. Adapto les visites segons la situació i si hi ha complicacions o necessitats específiques.
- valoració del perineu abans de l'alta amb supervisió d'ergonomia, porteig i hàbits diaris. Recomanació d'exercicis personalitzats segons cada situació.
Testimonis
Part a casa amb llevadora
Contacta'm per aclarir qualsevol dubte que tinguis, serà un plaer ajudar-te a resoldre les inquietuds que es presenten en aquests moments tan importants de les nostres vides.
Truca ara
680-24-34-31
